Orfeó de Les Corts

COR MIXT A 4 VEUS

El Quixot

(Pablo Ruiz Picasso)

L’elecció de les peces d’aquest concert ha estat inspirada pel desig de presentar un programa de música espanyola de l’època de Cervantes ordenada  seguint el fil narratiu del Quixot. Hem incorporat peces contemporànies del Cervantes jove, altres que es van popularitzar en el temps del gran èxit del  Quixot, i fins i tot algunes que, temps després, mantenien la flaire de  l’Espanya del 1600.

Per a facilitar-ne la comprensió temàtica, hem agrupat les peces en cinc blocs que remeten a diferents escenaris o moments de l’obra. Les peces de la  primera part intenten reflectir l’entorn de la Castella rural del s. XVI,  especialment del pensament i del moment històrics que van influir al  protagonista –representat analògicament amb la primera peça que també  tancarà el concert, on expressa el desig de transcendència, de fama i de glòria. La marxa fúnebre ‘Triste España’ evoca la pèrdua del fill i hereu  atiral dels Reis Catòlics, transcendental pel futur de l’Imperi i per tant  pel món trasbalsat on va viure Cervantes. Sancho Panza l’hem relacionat amb  el solista del Sansabeya, maldestre amb les paraules però decidit amb el  cor.

 

PROGRAMA “Al voltant del Quixot”

PROGRAMA

‘Al Voltant del Quixot’

La segona part il·lustra un dels fets característics de la cavalleria, les justes, a través de peces relacionades amb el món de la guerra.

Tot seguit, l’intermedi dedicat a l’amor i Dulcinea ens permeten un descans i un  toc líric mitjançant d’una sèrie d’obres que s’interrelacionen i es transformen del món profà al diví, com el Quixot va transformant el  personatge d’Aldonza Lorenzo en Dulcinea fins a fer-ne una dama prou  distingida per a un cavaller com ell.

Camí de Saragossa, ens arriba una sèrie de cants i danses pròpies de festes populars de l’època, que  manifesten l’entusiasme que la població espanyola posava, ja llavors, en  els ‘saraos’.

I finalment arribem a Barcelona, l’única ciutat real que a la novel·la apareix descrita amb exactitud i amb el seu nom. Allà  don Quixot  serà ferit de mort, i també coneixerà al nostre Perot Rocaguinarda (“Perot lo lladre”, bandoler i company d’en Serrallonga). Finalment, acompanyem la  mort d’Alonso Quijano amb un Kyrie de Victoria, una música majestuosa i  plena d’esperança, potser la mateixa esperança que tant el va esperonar en  les seves aventures.

La nostra intenció amb aquest programa ha estat ser fidels a l’esperit de l’època, dels personatges i dels fets que s’hi relaten, malgrat la  impossibilitat de descriure musicalment tota la riquesa que aquesta obra ens regala.

Com Cervantes i molts dels compositors que ens acompanyen en aquest camí, ens ha mogut el desig d’universalitat, tot deixant-nos portar de la mà dels llibres, dels somnis i dels cavallers.

Serà que el Quixot s’encomana?...

Els Ministrils

Miquel Casals, flautes de bec i cornetto

Pedro Fraile, flautes de bec i cornetto

Patri Martínez, percussions

Glòria Segura, flautes de bec i baixó

Joan Vives, flautes de bec i presentacions

Orfeó de Les Corts

Xavier Paradell i Josep Tomás, guitarres

Josep Gustems, direcció