Orfeó de Les Corts

COR MIXT A 4 VEUS

Antoni Gaudí i Cornet

(25-6-1852, 10-6-1926)

El 2002 diverses institucions han promogut la celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. L’Orfeó de les Corts vol sumar-se a aquests homenatges amb un cicle de concerts en diferents espais de Catalunya, tots ells prou significatius per l’autor.

Apropar-se a Gaudí, l’home, no és tan fàcil com a les obres que ens ha deixat. Els qui ho han fet ens el presenten com un personatge profundament espiritual, tremendament lluitador, discordant, contradictori, difícil de comprendre.

El passeig musical que us proposem conté 12 cançons, talment 12 campanars com els que va dissenyar per a la Sagrada Família. Totes elles pertanyen a estils musicals del seu temps, des de l’himne a l’havanera, passant per la sardana, el romanço o el cant gregorià. Moltes foren escrites per músics i poetes amics de l’arquitecte, com Maragall o Verdaguer, o fins i tot interpretades pel seu amic Lluís Millet al capdavant de l’Orfeó Català. Aquest recorregut també seguirà el transcurs de la seva vida, des del camp a la ciutat, del benestar del mecenatge a les dificultats econòmiques, de l’ “Imperio Español” a l’enfondrament del 98 i la Setmana Tràgica.  El mossaïc de colors presents en la litúrgia i emprats de forma intencionada per Gaudí en algunes obres guiarà el nostre itinerari musical: el verd de la fe, el blau de l’esperança, el groc en la caritat, el roig de la passió, el porpra per la penitència,  acabant amb el negre del dol.

PROGRAMA “HOMENATGE A GAUDÍ”

PROGRAMA

Començarem el concert amb l’èpic Senyor Sant Jordi, un himne que ens permetrà il.lustrar perfectament la seva  fe, una mescla de catolicisme, romanticisme, fraternitat i catalanisme, valors que l’acompanyaren al llarg de tota la seva vida. Dels misteris, ventures i infortunis de la seva sorprenent trajectòria ens en parlarà la Balanguera, un romanço mallorquí estrenat l’any 1926, el mateix que la seva mort.

Si parlem d’esperança, de somnis, res millor que la Gavina, una coneguda havanera que amb els seus ritmes antillans ens transporta per uns moments al temps de la seva joventut. En un intent d’aplicar l’harmonia arquitectònica a l’ordre social, l’Empordà canta la fraternitat entre les diverses gents, les de la plana i les de la muntanya.

La caritat suposarà un gir en la seva vida vers la senzillesa i la pobresa que l’acompanyaren en la seva maduresa. Per a qui es declarà “franciscà de cor”, vegetarià i  auster, res millor que una mostra de cant gregorià, del que en fóu un gran entussiasta. Ubi caritas  serà l’antífona escollida. Tal i com li havia ensenyat el seu amic bisbe Torras i Bages, la identitat catalana es trobava a la pietat rural. Nosaltres us en presentem un bon exemple, El noi de la mare, aquesta

Sant Jordi a la Casa Botines

Projectada per Antoni Gaudí i Cornet

 

nadala entranyable que ens ensenya com podem complaure amb petites coses, amb el que tenim al nostre abast.

Gaudí fóu des de petit un gran amant de la natura i de les muntanyes. D’aquesta primerenca passió, d’aquest “gran llibre” com ell l’anomenava, us presentem la famosíssima Muntanyes del Canigó. Gaudí fóu també un fervent patriota, amant de la terra catalana, sobretot des que es féu soci de la “Societat Catalana d’Excursions Científiques”, on va conèixer molts intel.lectuals del seu temps. D’aquesta  passió per Catalunya  ens en parlarà  El Cant del Poble.

La penitència i la expiació l’acompanyaren en els últims anys de la seva vida. Aquest sentiment de dolor i renúncia el trobarem clarament musicat a L’Emigrant, una de les cançons més conegudes d’Amadeu Vives. La construcció del Temple Expiatori de la Sagrada Família fóu, per a ell, la gran alternativa espiritual per als habitants d’una ciutat  

que, tant ara com llavors, ja era ben plena de contradiccions. El Temple representaria l’ideal de perfecció, tot aprofitant la potència emocional de l’arquitectura per a apropar-se a Déu. El motet Locus iste, d’Anton Bruckner, reflecteix perfectament aquest pensament.

 I arribem al negre, al dol, a la seva mort, tan sorprenent i polèmica com el seu naixement, com si la balenguera hi estigués al darrera... Hem triat el responsori Libera me de Tomàs Luís de Victòria, la mateixa obra que l’Orfeó Català li cantà mentre baixaven el seu cos a la Cripta de la Sagrada Família on està enterrat.

I ”la creació continua incessantment per mediació dels homes”, com deia Gaudí. Esperem que aquesta nostra creació, aquest homenatge, col.labori en forjar el Nou Món, aquest últim himne que us presentem. Disculpeu l’atreviment d’aquest viatge musical, que només pretenia endinsar-nos musicalment en l’esperit únic i beatífic de qui, enamorat també del cant coral, un dia digué: “al cel tots serem orfeonistes”.

Que així sigui!

Sagrada Família

Projectada per Antoni Gaudí i Cornet