L’ORFEÓ DE LES CORTS es crea el març del 1958 com a agrupació coral, per iniciativa d’un grup de veïns de Les Corts i feligresos de la parròquia del Remei (Plaça de la Concòrdia). Malgrat algunes suggerències inicials, per part de la parròquia, d’anomenar el grup “Coral de la Parròquia del Remei” o similar, es pren la decisió d’adoptar un nom laic i vinculat directament al barri en el qual neix, a la manera d’altres agrupacions corals de barris de Barcelona fundats en temps força anteriors (Orfeó Gracienc, Orfeó de Sants).
En són els fundadors JAUME PIERA (President), JOSEP BAIGET (Director) i altres persones, entre les quals destaquen JOAN PETIT (Sots-director amb el Mestre Baiget, President del 1965 al 1974, i cantaire fins als anys 90). Les primeres actuacions coincideixen amb la Festa Major del barri, el mateix any 58, el mes d’octubre. El concert anual de l’ORFEÓ a la parròquia del Remei, durant les festes, és una tradició ininterrompuda i molt arrelada.
El Mestre Baiget dirigeix l’ORFEÓ fins l’any 1967. Durant aquest període actua també un conjunt instrumental de cambra que acompanya l’ORFEÓ en molts dels seus concerts, tant a Barcelona com a fora (Vilafranca, Poblet, Flix…). El repertori de l’ORFEÓ es basa en la polifonia religiosa i la cançó popular, i incorpora també composicions del Mestre Baiget.
Durant aquest període es publica un BUTLLETI, dirigit pel periodista i cantaire de l’Orfeó JOSEP Mº CASASÚS. El primer número és de setembre del 1962, i el darrer de juliol-agost del 1965. En el butlletí, a més de les activitats de l’Orfeó i del món del cant coral a Barcelona i arreu, es comenten fets culturals d’interès general; es fa ressò d’actes com l’enterrament d’Emili Vendrell o l’homenatge a Lluís Millet a Montserrat, i també s’imparteixen classes de català.
L’any 1967 el Mestre ELISARD SALA s’encarrega de la direcció. El Mestre Sala, compositor i director d’altres agrupacions corals (com l’Orfeó de Sants i la Coral del C.E.C., és una figura pública en el món musical de Barcelona. Malauradament, Elisard Sala mor en un accident de circulació el 1970. Poc després, l’ORFEÓ, sota la direcció del tenor GAIETÀ RENOM, veí de Les Corts i soci de l’ORFEÓ des dels primers temps, grava un disc amb la “MISSA DELS EXCURSIONISTES” del Mestre Elisard Sala, entre altres peces.
El Mestre ANTONI SANTANDREU assumeix la direcció el 1970, fins al 1978. Durant aquests anys l’ORFEÓ incorpora al seu repertori peces de polifonia profana del Renaixement (madrigals) i espirituals negres arranjats per cor, a més de cultivar el repertori habitual.
Durant aquest període es produeixen diverses sortides importants de l’ORFEÓ fora de Catalunya, com són els concerts a TOLEDO i TALAVERA DE LA REINA (1972), i notablement la participació al concurs de masses corals de SAGUNTO (1975), on l’ORFEÓ obté el segon premi, amb felicitacions especials del jurat.
Des de l’any 1978 i fins a l’octubre de 1999, assumeix la direcció el Mestre CARLES PONGILUPPI. Durant aquest llarg període, l’ORFEÓ perfecciona notablement la polifonia religiosa antiga (amb peces de Victoria, Scarlatti, Morales, etc.). Cal esmentar, a més de nombrosos concerts al barri de Les Corts i la col.laboració assídua en manifestacions corals individuals i col.ectives organitzades per la Federació d’Entitats Corals, el viatge al Santuari de Lluc (Mallorca) l’any 1988, i les participacions a la Rassegna Internazionale di Canto Corale de Savigliano (Itàlia) l’any 1989 i al concurs de cant coral de Cieza (Múrcia) l’any 1999. Durant el curs 1998-1999 l’Orfeó celebra els seus 40 anys d’existència amb una exposició a l’Auditori de Les Corts i diversos concerts commemoratius.
L’ORFEÓ emprèn una decidida renovació del repertori durant l’etapa de direcció del Mestre RAIMON ROMANÍ (octubre del 1999-octubre del 2000), renovació que impulsa l’actual director, el Mestre JOSEP GUSTEMS, des de la seva incorporació l’octubre del 2000. El nou repertori s’organitza en programes diversos, cada un dels quals té un fil conductor, com per exemple ‘Música en temps d’esperança’ (2001), amb incorporació de peces llatinoamericanes, i ‘Homenatge a Antoni Gaudí’ (2002). En la nova etapa l’Orfeó comença una col.laboració regular amb diversos grups musicals del districte: la Orquestra de Cambra Salvador Ribas -amb qui fa diversos concerts juntament amb la coral Quòrum- i l’Orquestra de Cambra d’Acordions de Barcelona. Una fita de la nova etapa de l’Orfeó és el programa ‘Jazz, Swing & Spirituals’ , estrenat com a concert de cloenda del cicle JAZZ A LES CORTS (juliol 02), pel qual compta amb la molt valuosa col.laboració del prestigiós Trio Rítmic de la Locomotora Negra.
L’ORFEÓ, des de la seva fundació, participa també molt activament a manifestacions cívico-culturals que van més enllà del que és estrictament el cant coral, com l’homenatge a Emili Vendrell al Palau d’Esports (març del 1961), la Concentració d’Orfeons a Montserrat (octubre del 1962), el Segon Cicle de Cançó Coral Catalana (març del 1974), l’Aplec pro-cultura Catalana (maig del 1975), el Congrés de Cultura Catalana (1977), el concert ‘Catalunya Canta’ al Palau Sant Jordi (gener del 1992), l’Homenatge pòstum a Oriol Martorell al Palau d’Esports (novembre del 1996) o el concert commemoratiu dels 150 anys de Cant Coral a Catalunya (abril 2000).
La història de l’ORFEÓ s’integra molt íntimament en el procés de transformacions i de millores que ha viscut Barcelona, i concretament el barri de Les Corts en el qual està arrelat. Des del 1975 ençà, ha près part en les inauguracions dels jardins Joan Altisent (març del 1984), del Centre Cívic ‘Can Déu’ (desembre del 1986) i de l’Auditori de Les Corts (1996), entre molts altres esdeveniments. Des del 2000 s’ha intensificat notablement el contacte amb la Conselleria del Cultura del Districte, que ha pres la iniciativa de posar l’Orfeó en contacte amb altres entitats i propiciar la col.laboració musical entre els grups que es mouen en el barri.
L’ORFEÓ culmina l’any 2000 la renovació dels seus estatuts i la informatització de la seva estructura administrativa. Amb això, ha volgut donar un pas endavant per continuar cultivant el cant coral amb més entusiasme encara, i amb un creixent nivell de qualitat.